Joaquín Yarza Luaces

Joaquín Yarza Luaces (Ferrol, 16 d'agost de 1936 - Barcelona, 6 de març de 2016) fou un historiador de l'art gallec. Format a la Universidad Complutense de Madrid, esdevingué professor de la Universitat de Barcelona (1974-1981), i després catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (1981- fins a la seva jubilació com a emèrit), on va desenvolupar una llarga tasca docent. Estudiós de Gil de Siloé, fou un dels definidors de la personalitat de l'escultor Alejo de Vahía. Medievalista eminent, es va dedicar a l'estudi de la miniatura medieval i renaixentista.

Fou l'autor molt prolífic, amb uns tres-cents títols publicats. Una de les seves obres més consultades i reeditades és ''Arte y arquitectura en España 500-1250'' (Madrid, Cátedra 1979). Dirigí el catàleg d'escultura i pintura medieval del Museu Frederic Marès de Barcelona (1991). Entre les seves troballes destaca, el 1996, l'estudi del Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra, obra del pintor català Ferrer Bassa, cosa que el portà a posar en dubte, per comparació estilística, l'autoria dels murals del Monestir de Pedralbes, documentats com d'aquest pintor i considerats com la seva gran obra. També ha estudiat els ''Retaules gòtics de la Seu de Manresa'' (1993), en una edició destinada a un públic culte però no necessàriament especialitzat. Fou comissari de diverses exposicions i té una àmplia nòmina de deixebles.

Fou membre de la Junta de Calificación, Valoración y Exportación de Bienes del Patrimonio Histórico Español, del Ministerio de Cultura, i de la junta homònima de la Generalitat de Catalunya. Proporcionat per Wikipedia