Jan van Eyck

| patrons = Felip III el Bo | influencies_de = Melchior Broederlam | influi_en = Petrus Christus, Gerard David, Hugo van der Goes, Lluís Dalmau | imatgeobra = Eyck, Jan van - Portrait of a Man (Self Portrait?) - National Gallery London.jpg | peuobra = ''Home amb caperó vermell'' (1433), considerat un autoretrat. }} Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges. És considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l'art del retrat i del paisatge. Junt amb Robert Campin, que operava a Tournai, se'ls considera les figures claus de l'aparició de l'escola flamenca amb èmfasi en l'observació del món natural.

L'escriptor contemporani Bartolomeo Fazio va descriure Van Eyck com a ''litterarum nonnihil doctus'' ('home de cultura literària'), expert en geometria i «mestre de totes les arts que afegeixen distinció a la pintura», reconeixent la dedicació meticulosa que posava en la creació de les seves obres. Durant molt de temps va ser considerat el «pare de la pintura a l'oli», ja que l'historiador i crític Giorgio Vasari li va atribuir la invenció d'aquesta tècnica, aspecte que va quedar desmentit durant el .

És l'autor de nombrosos retrats i peces de tipus religiós entre les quals destaca ''L'adoració de l'Anyell Místic'', un compendi enciclopèdic de la teologia cristiana desplegat en dotze panells que combinen el concepte de «la salvació» que s'inicia amb l'Anunciació, fins a la fi del món amb l'Apocalipsi. Considerada per Albrecht Dürer com «la pintura més preciosa i de major comprensió», conté elements innovadors com la presència per primer cop dels donants, així com de personatges nus de grans dimensions. Proporcionat per Wikipedia