Museu Condé

miniatura|Vista actual del Castell de Chantilly, seu del Museu Condé El Museu Condé és una institució ubicada al castell de Chantilly, actualment propietat de l'Institut de França, que custodia el llegat d'obres d'art del seu últim habitant, el príncep Enric d'Orleans (duc d'Aumale), fill del rei Lluís Felip I de França. Es diu Condé en honor del príncep Lluís II de Borbó-Condé, dit el ''Gran Condé'', mariscal de l'exèrcit francès que va viure i remodelar el castell al , present en abundants pintures i escultures del complex que forma el museu i avantpassat del duc d'Aumale. La localitat de Chantilly es troba a uns 60 quilòmetres al nord de París.

El complex, format pel castell i el museu, està format pel castell (que inclou les galeries de pintures; la capella; els apartaments del Gran Condé, al primer pis, al voltant del pati rectangular de capitania; els apartaments del duc d'Aumale, a la planta baixa de la mateixa zona, i diversos serveis, com ara una botiga, un restaurant, etc.), l'edifici de les cavallerisses i els jardins dissenyats per André Le Nôtre (el mateix que va fer els del Palau de Versalles). El museu alberga un fons artístic de considerable valor que inclou 800 pintures, 2.500 gravats, 2.500 dibuixos, i 30.000 llibres i manuscrits.

El duc d'Aumale no tenia fills i el seu nebot i fillol tampoc no tenia descendència. Com que el duc era membre de tres entitats (una d'elles la Comédie de París) que pertanyien a l'Institut de França, va donar el castell i el museu, amb les seves col·leccions, a l'Institut de França. Una de les coses que li havien preocupat més era recuperar pintures de la família. De cultura humanista, li interessava que els quadres "expliquessin històries", segons va dir el príncep d'Arenberg en un homenatge, i això d'explicar històries no ho fa, per exemple, la pintura impressionista —per aquesta raó, no n'hi trobarem ni un sol quadre. Les obres daten, doncs, des de la baixa edat mitjana fins a la primera meitat del . Quan va donar el museu, ho va fer amb ordre expressa que mai no es venguessin obres ni que se'n canviés la presentació ni la disposició. A conseqüència d'això, una particularitat d'aquest museu és que és un dels pocs que queden al món en què encara avui les obres s'exposen segons l'estil del , és a dir, omplint les parets i sense cap ordre cronològic ni estilístic. Proporcionat per Wikipedia